Salud y bienestar de los niños y jóvenes en acogimiento familiar.

Conferència a càrrec de  Jorge Fdez. del Valle, psicólogo. Catedrático de Intervención Social y director del GIFI (Grupo de Investigación en Familia e Infancia) Universidad de Oviedo.    dintre de la Jornada sobre Acolliment Familiar celebrada a Zaragoza el passat 5 d’octubre.

Jorge Fdez del Valle treballa amb indicadors de salut i benestar de l’infància i l’adolescència, per tal de avaluar i  comparar  els Sistemes de Protecció de Menors a nivell nacional e internacional, i de fer les recomanacions pertinents.

En primera instància, ha valorat l’existència de associacions de famílies acollidores com a observadors directes, com a motor de canvi i com a facilitadors de la cultura de l’acolliment.

En el vídeo que s’adjunta podreu seguir tota la conferència. https://vimeo.com/190394345

Dades i conclusions rellevants:

-Segons dades de 2013, Espanya es troba en un nivell intermig baix dins d’un ranking de països amb experiència d’Acolliment Familiar. Si tenim en compte que quan es parla d’Acolliment Familiar no es distingeix entre família aliena (25%) i família extensa (75%), encara ocupem un lloc més enrrera en el ranking d’Acolliment Familiar en família aliena.

-Espanya ocupa un lloc davanter en Acolliments en família extensa, tipologia pràcticament inexistent a Anglaterra, per desconfiança de l’entorn familiar en el que s’ha originat el problema. En canvi, la major part dels indicadors de qualitat de l’acolliment (permanència, implicació i re-unificació) son positius en aquesta tipologia. Cal potenciar aquest capital social, que sembla donar-se en les cultures del Sud de’Europa.

-Les famílies acollidores extenses i alienes reben un tracte molt desigual, en detriment de les primeres, pel que fa a formació, seguiment, suport i ajudes econòmiques, i aquestes son dispars entre Comunitats Autònomes .

-La Reforma de la Llei Orgànica de 2015 introdueix la necessitat de definir standars de qualitat en Acolliment Familiar, Adopció i Trànsit a la vida adulta. Permetria una certa unificació de les actuacions, tenint en compte la enorme disparitat  existent entre les Comunitats Autònomes. Aquesta disparitat dificulta els treballs d’investigació.

-Tots el menors acollits tenen que tenir un “plan de caso”. Determinar la finalitat de l’acolliment i treballar per aconseguir-la.

-Es donen dades sobre la incidència de problemes psicològics i de conducta en el menors acollits sota diferents tipologies. Els problemes afecten en un major proporció als menors en acolliment residencial, però el percentatge d’aquests menors en acolliment familiar no es petit.

-Es fa necessària una avaluació dels danys psicològics del menor al inici de l’acolliment i accedir diligentment als tractaments idonis.

-Els tècnics han de rebre formació en psicologia clínica, actuant com observadors i col·laboradors del terapeuta. Les dades obtingudes en diferents països mostren unanimitat en la manca de col·laboració entre salut mental i sistema de protecció de menors.

-Considerar important, juntament amb la salut, l’adaptació escolar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s