La institucionalització no es la causa, però no repara, si no que consolida les ferides causades per l’adversitat.

“Consecuencias de la institucionalización en el desarrollo evolutivo del niño. Necesidad de crecer en un entorno familiar estable.”

Conferència a càrrec de Jesus Palacios González,  Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de la Educació de la Universitat de Sevilla. La seva activitat docent e investigadora gira en torn a temes relacionats amb la família i la protecció infantil.                                                                                                                                                  II Congreso. El interés superior del niño. Madrid 19,20 de novembre 2015.  http://isn-acogimiento.org/

En aquest vídeo podeu seguir la conferència completa:

http://www.youtube.com/watch?v=xdtosdhjAa0

Dades i conclusions rellevants:

-Vuit milions de nens en el món creixen en Centres Residencials. Espanya es un dels països amb més nens institucionalitzats, especialment en la franja de 0 a 3 anys.

-Els Centres Residencials no hi tindrien cabuda, al menys durant els primers anys de vida. Hi ha consens en definir aquesta franja de edat entre els 0 i 8 anys.

-Resultats d’estudis comparatius entre nens en acolliment residencial i en acolliment familiar.

 

  • Indicadors, com ara el nivell d’adversitat acumulat, l’ajust acadèmic, les habilitats socials,problemes de conducta i paràmetres intel·lectuals , mostren diferències significatives en favor de l’acolliment familiar

-El pla biològic de la espècie humana preveu un entorn determinat per el desenvolupament idoni de les seves cries: un entorn de protecció, de cura, de compromís, d’entrega i d’estabilitat, que es pot donar en un context familiar, però no en un context de cura col·lectiva.

-Aquest pla biològic contempla la estabilitat com un factor important.El nostre Sistema de es basa en mesures amb diferents graus de temporalitat i per tant inestables. Mesures de reducció i compensació de la inestabilitat:

  • Inici de l’acolliment el més aviat possible.
  • Evitar la institucionalització prèvia a l’acolliment.
  • Promoure la estabilitat. Canviar el discurs, tan establert en el nostre país, de que l’adopció i l’acolliment son mesures radicalment diferents i amb barreres infranquejables.

-Evitar, com sigui, l’internament en Centre Residencial. En aquest sentit la Llei s’hauria quedat curta, ja que estàvem en condicions de ser més ambiciosos.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s