Per un Pla Nacional de formació de famílies d’acolliment

Des de l’AFATAR ja fa molt temps que venim reclamant la necessitat de disposar d’un Pla nacional de formació de famílies d’acolliment. Inicialment vam fer la demanda a nivell territorial però es va fer evident que una iniciativa que tingués la voluntat de reeixir calia impulsar-la a nivell de tot Catalunya. I així va ser com vam començar a vehicular la nostra demanda a través de la Federació d’Associacions de Famílies Acollidores de Catalunya (CAFAC). Hem parlat del tema entre les diferents associacions i l’hem plantejat a nivell de l’ICAA però ara com ara els dies van passant i no sembla que es consideri una qüestió necessària.

Tot i així, nosaltres seguim reclamant que es dissenyi un pla nacional de formació de famílies d’acolliment i que, per tal de fer-ne un disseny adient, es contempli la partipació, com a mínim, de tres agents: l’ICAA, les ICIFs i la CAFAC.

Al juliol passat es va obrir una nova convocatòria de subvencions a associacions de famílies acollidores/adoptives i de persones acollides/adoptades. Cal reconèixer l’esforç que s’ha fet per revisar les bases reguladores envers convocatòries anteriors i se’n destaquen fragments tant significatius com:

Durant tot el temps que dura un acolliment, les famílies passen per moltes vicissituds i situacions complexes relacionades amb la seva pròpia evolució com a família, amb el creixement i desenvolupament d’un infant que forma part del seu nucli familiar, malgrat no ser el seu fill, i amb l’evolució de la família biològica d’aquest infant.

[…]Siguin quines siguin les famílies, ningú com elles sap el que és tenir un infant acollit o un fill adoptat i, per això mateix, el fet de poder fer activitats conjuntes, de compartir experiències i vivències, ja siguin més culturals o més lúdiques, serveix per enfortir les famílies i les persones que formen part d’aquestes associacions i per donar-se suport mutu.

[…] Per tot això, l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) considera necessari potenciar aquests espais de trobada entre iguals.

La finalitat d’aquestes subvencions és enfortir i donar suport a les famílies i persones que formen part d’aquestes associacions.

Així mateix, s’ha eliminat de la base reguladora 1 (la que determina l’objecte i línia subvencionable) el subapartat corresponent a les accions prioritàries, però tot i així s’han mantinguts aquestes prioritats a l’hora d’establir la base reguladora corresponent als criteris de valoració, indicant-se que s’han de prioritzar les accions adreçades a:

  1. a) Oferir formació perquè les famílies disposin de més eines i recursos per afrontar les situacions de crisi que es puguin donar en la convivència diària.
  2. b) Acompanyar el creixement de la relació entre l’infant acollit o adoptat i la família, a través del treball en grup.
  3. c) Acompanyar el creixement personal i la creació d’una identitat adoptiva positiva, a través del treball en grup o de tallers de suport mutu.

ofereixoMansPer tant, tot i que valorem positivament els passos que es van fent en una bona direcció, en el reconeixement de la necessitat que tenim les famílies d’acolliment de fer-nos costat els uns amb els altres, pensem que hi ha un aspecte fonamental que no s’està prenent en consideració: la nostra experiència com a famílies d’acolliment no suposa un seguit de traumes que superar sinó valors que aportar a la nostra societat. Enlloc d’empoderar-nos per actuar com a promotors de la cultura de l’acolliment, sembla que se’ns vulgui victimitzar com a col·lectiu que precisa suport i que no té res que oferir fora de les seves pròpies relacions de suport. No és aquest un paper que vulguem assumir i seguim convençuts del valor de les nostres experiències per posar-les a disposició de tothom. 

En definitiva, cada vegada sembla més important defensar la nostra normalitat. No som superherois ni tampoc dimonis insensibles. Les famílies d’acolliment som essencialment això, famílies. I, sí, és ben cert que si d’alguna cosa en agrada parlar és precisament de les nostres experiències però en cap cas per aconseguir cap mena de complaença ni d’admiració i molt menys per lamentar-nos. El que veritablement volem és cercar maneres de fer, replantejar-nos les coses mil vegades i, per sobre de tot, augmentar el nombre i diversitat de famílies d’acolliment, de manera que cada vegada més persones ens decidim a assumir aquesta responsabilitat compartida. Hem d’admetre d’una vegada i per totes que com a societat tenim un greu problema: encara avui en dia hi ha molts infants i adolescents que veuen vulnerat el seu dret a viure en família.  I el pitjor de tot és adonar-nos que la solució la tenim al nostre abast.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s