All posts by afatarorg

Vacances al càmping

Amb l’arribada de l’estiu les famílies amb infants ens veiem abocades a organitzar uns temps i horaris ben diferents als que caracteritzen la resta de l’any. El trencament de les rutines que comporten la vida escolar suposa un repte important que pot esdevenir un problema o una oportunitat, tot depèn de la nostra capacitat com a grup de persones diverses per adaptar-nos a realitats canviants. És temps d’indagar els recursos existents en el nostre entorn proper, conciliar els horaris laborals amb les vacances dels infants i adolescents, gaudir de més temps de convivència, generar noves maneres de viure en família…

I en tota aquesta veritable revolució domèstica una pregunta comença a fer-se lloc sense contemplacions “On anirem de vacances?” Cal reconèixer, però, que marxar de vacances no està actualment a l’abast de tothom. De vegades, simplement degut a la impossibilitat de disposar de vacances en el període estival, d’altres degut a les dificultats per assumir una despesa extraordinària que en el cas de les famílies amb infants s’incrementa enormement. Com a associació de famílies d’acolliment, coneixem i valorem l’esforç dut a terme en els darrers anys per part de l’ICAA per incrementar els ajuts a la manutenció dels infants i joves en acolliment familiar, així com les millores introduïdes per accedir al programa “Vacances en família” però tot i així hi ha aspectes que cal millorar: s’ha perdut el complement que hi havia en el passat per activitats extraordinàries de lleure i vacances i cal recordar una vegada més la impossibilitat que les famílies extenses accedeixin als mateixos complements que les famílies alienes, generant així un greuge que no ens cansarem de denunciar. Per tant, com a pares d’acolliment acabem transformant aquest “On anirem de vacances?” per un “Anirem de vacances?” Si finalment podem respondre afirmativament a la pregunta, comença llavors un veritable projecte carregat de decisions, il·lusions, estimacions i organització que posen a prova tota la nostra capacitat com a gestors de la llar.

Hi ha moltes maneres de marxar de vacances però en aquest article hem pensat dedicar-nos a descriure les vacances en un càmping a partir de dues experiències reals viscudes aquest estiu per famílies de la nostra associació, visualitzant així semblances i diferències en el dia a dia d’un càmping de muntanya i d’un càmping de litoral.

MUNTANYA

WhatsApp Image 2019-08-14 at 20.44.55El nostre càmping és a la muntanya. Està ple d’arbres, plantes, roques,…
Podríem dir que es una mica salvatge. El travessen dos rius que baixen l’aigua del desglaç. El poble és relativament a prop, podem anar caminant tot fent una passejada, tot i que quan anem a comprar solem anar en cotxe.

 

Cada dia esmorzem junts, adults i nens, i xerrem i riem. Després toca rentar plats, feina en la que els nens també col·laboren. I en acabat a jugar.

Bicicleta, pilota, piscina, més piscina, activitats organitzades pel càmping, i, també, algunes entremaliadures: ara que han anat al riu i s’han mullat les sabates, ara que he caigut i m’he pelat els genolls, ara que ens hem enfadat amb els amics, ara que ens hem tornat a fer amics…

Costa que a l’hora de dinar tothom sigui puntual, per això el lema és “Qui no arribi quan es para taula es queda sense dinar”.

A primera hora de la tarda, tranquil·litat; és hora de migdiada i aprofitem per fer una mica de deures (no hem d’oblidar el que hem après durant el curs). També és moment de respectar també el descans dels veïns. Aquí vivim a tocar els uns dels altres, no ens separen parets insonoritzades… només la roba de la tenda o una lleugera paret de caravana marca uns límits que sovint ens saltem per compartir xerrades i fins i tot alguna paella.

I tornem-hi! Jocs, piscina, activitats, berenar, més jocs, …Sembla que a aquests nens els hi falten hores per fer tot el que es pot fer.

I arribem al sopar. Les sobretaules s’allarguen, els nens i els acollidors ens apropem i els jocs de taula ens fan compartir plegats una estona. De tota manera, sovint al vespre també hi ha activitats al càmping: un dia cinema, un altre teatre, un altre actuacions musicals, …

Quan finalment és hora de dormir, estan esgotats. S’adormen ràpidament.

Nosaltres gaudim de la felicitat i alegria que els hi veiem i els dies passen tan ràpid!

LITORAL

Reconec la meva culpabilitat. És a mi a qui li agrada conèixer entorns diferents i per això cada estiu anem a un càmping diferent. Si fos per ells, més val un lloc bo i conegut que un de nou. L’any passat ens vam estrenar en els càmpings de litoral i aquest estiu hem repetit estil, però en una altra zona. Els càmpings grans s’estructuren en diferents zones amb els seus serveis i un espai central on es concentra bona part de les activitats comunes: piscina, supermercat, bar-restaurant, etc

Viatjant amb tenda, el primer que et planteges en arribar al càmping és aconseguir ombra al matí. Aquest any no teníem una parcel·la predeterminada, sinó que vam poder triar entre diferents opcions. Després de preguntar a d’altres campistes i intentar endevinar que faria el sol l’endemà al matí, Murphy va fer de les seves i ens va regalar el maleït sol matiner. Amb la lliçó ben apresa vam canviar de parcel·la i la resta de l’estada vam poder gaudir d’ombra gairebé tot el dia!

camping platja

Si alguna cosa cal destacar de l’estada en el càmping és precisament la tranquil·litat de saber que ens trobem en un entorn prou gran com perquè els adolescents es puguin moure sense tenir la sensació de que els estem controlant, però també prou limitat com per poder minimitzar una mica els riscos. Relacionar-se amb altres joves de la seva edat s’esdevé, de manera sorprenent, en la cosa més fàcil del món: és la màgia del càmping. No porten ni 24 hores i ja formen part d’una xarxa d’amics que funciona per pròpia inèrcia: acceptant al qui arriba, acomiadant-se del que marxa, voltant de parcel·la en parcel·la i amb la zona wifi com a punt de trobada. La bicicleta o el patinet elèctric, de sobte, és gairebé més imprescindible que el telèfon i si l’estada és per pocs dies, el lloguer pot ser una bona opció.

Els àpats són els moments de convivència familiar, els instants per saber com van les coses, per on es mouen, per aclarir els embolics d’ahir, planificar alguna activitat… L’esmorzar, possiblement, el més previsible de tots. A l’olor de les pastes recent sortides del forn, es comencen a escoltar cremalleres pujant i baixant i els caps afloren entre lleganyes, sabatilles i carregadors. En canvi, el dinar i el sopar no sempre són tan previsibles: “m’han convidat a sopar a la parcel·la d’en…” “avui dina amb nosaltres” “demà vindran aquells amics i soparem tots junts al restaurant del càmping”… I relacionat amb tot això, el torn de fregar plats, que he de reconèixer que aquest any ha funcionat sense cap entrebanc (serà que n’anem aprenent!)

La resta del dia, entre piscina i activitats dins i fora del càmping, el temps passa a gran velocitat. Abans, molt abans del que ens imaginàvem, ens hem cruspit els dies de vacances i comencem a notar els primers símptomes del síndrome post-vacacional. Però una cosa és segura, ja tenim una altra bona experiència que ens acompanyarà per sempre més.

Anuncis

Tu pots ser la família que està esperant

L’acolliment familiar és una mesura de protecció a la infància i l’adolescència i, a la vegada, un gest compromès de famílies que proporcionen un entorn de comprensió, acompanyament i estima a un infant que ho necessita durant un temps determinat. La Llei 14/2010, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, apunta que, sempre que sigui possible, les mesures d’acolliment tenen preferència respecte a les altres, recomanació que deriva de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides.

Actualment, hi ha a Catalunya 700 famílies acollidores, amb les quals conviuen més de 900 infants. Però encara en necessitem moltes més, especialment per a grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional. Des de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) es desenvolupen campanyes de sensibilització de manera permanent amb l’objectiu de crear cultura de l’acolliment a Catalunya, i l’any 2016 es va dissenyar un pla de promoció de l’acolliment, que s’està implementant, i que també posa l’accent a donar suport a les famílies acollidores a través de mesures d’acció positiva envers aquest col·lectiu.

Com associació de famílies d’acolliment ens sumem a la campanya. Ajuda’ns tu també a difondre el missatge a les xarxes socials i webs utilitzant l’etiqueta #femgranlacolliment. Es tracta d’aconseguir, entre tots, que la ciutadania de Catalunya conegui millor aquesta mesura de protecció a la infància, malauradament encara poc coneguda, i, a la vegada, estimular les persones que volen esdevenir família acollidora o estan a punt de ser-ho.

Més informació a http://acolliment.gencat.cat