All posts by martallauradogmailcom

La institucionalització no es la causa, però no repara, si no que consolida les ferides causades per l’adversitat.

“Consecuencias de la institucionalización en el desarrollo evolutivo del niño. Necesidad de crecer en un entorno familiar estable.”

Conferència a càrrec de Jesus Palacios González,  Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de la Educació de la Universitat de Sevilla. La seva activitat docent e investigadora gira en torn a temes relacionats amb la família i la protecció infantil.                                                                                                                                                  II Congreso. El interés superior del niño. Madrid 19,20 de novembre 2015.  http://isn-acogimiento.org/

En aquest vídeo podeu seguir la conferència completa:

http://www.youtube.com/watch?v=xdtosdhjAa0

Dades i conclusions rellevants:

-Vuit milions de nens en el món creixen en Centres Residencials. Espanya es un dels països amb més nens institucionalitzats, especialment en la franja de 0 a 3 anys.

-Els Centres Residencials no hi tindrien cabuda, al menys durant els primers anys de vida. Hi ha consens en definir aquesta franja de edat entre els 0 i 8 anys.

-Resultats d’estudis comparatius entre nens en acolliment residencial i en acolliment familiar.

 

  • Indicadors, com ara el nivell d’adversitat acumulat, l’ajust acadèmic, les habilitats socials,problemes de conducta i paràmetres intel·lectuals , mostren diferències significatives en favor de l’acolliment familiar

-El pla biològic de la espècie humana preveu un entorn determinat per el desenvolupament idoni de les seves cries: un entorn de protecció, de cura, de compromís, d’entrega i d’estabilitat, que es pot donar en un context familiar, però no en un context de cura col·lectiva.

-Aquest pla biològic contempla la estabilitat com un factor important.El nostre Sistema de es basa en mesures amb diferents graus de temporalitat i per tant inestables. Mesures de reducció i compensació de la inestabilitat:

  • Inici de l’acolliment el més aviat possible.
  • Evitar la institucionalització prèvia a l’acolliment.
  • Promoure la estabilitat. Canviar el discurs, tan establert en el nostre país, de que l’adopció i l’acolliment son mesures radicalment diferents i amb barreres infranquejables.

-Evitar, com sigui, l’internament en Centre Residencial. En aquest sentit la Llei s’hauria quedat curta, ja que estàvem en condicions de ser més ambiciosos.

 

 

Anuncis

GESTIONANDO LA RELACION ENTRE FAMILIAS. Un indicador de éxito complejo y muy eficaz

Instrumentos técnicos de trabajo en Acogimiento Familiar

Conferència a càrrec de Alberto Rodríguez González, dintre de la Jornada sobre Acolliment Familiar celebrada a Zaragoza el passat 5 d’octubre.

Licenciado en psicología, con formación en psicoterapia familiar y de pareja y habilitado como educador social. En la actualidad es Coordinador del Programa de Apoyo al Acogimiento Familiar en Bizkaia (desde 2003), supervisor del Programa de Apoyo al Acogimiento Familiar en Alava (desde 2014). Ha participado en la Comisión del Senado sobre adopción y temas afines previa a la nueva Ley de protección a la infancia a nivel estatal.

En el vídeo que s’adjunta podreu seguir tota la conferència.

 

Dades i conclusions rellevants:

-Hi han tants models d’intervenció en Acolliments Familiars com Comunitats Autònomes i tantes maneres de pensar l’Acolliment Familiar com professionals que hi intervenen. ” No puede ser! “. No existeix una cultura compartida de l’Acolliment Familiar.

-Hi han visions diametralment oposades sobre les teories en les que es basa l’Acolliment: la teoria de l’aferrament i la teoria de la resiliència.

-La nova legislació prima la seguretat dels professionals. Qualsevol interpretació es possible.

-Es recullen drets de manera ambigua i drets que no s’estan respectant. Per exemple:           a) Dret de la família acollidora a mantenir el contacte amb l’infant acollit, una cop finalitzat l’acolliment. Les famílies adoptives i el professionals podran o no permetre l’exercici d’aquest dret. b) Dret de la família acollidora a ser escoltada. Aquest dret hauria de tenir la categoria de tràmit d’audiència.

-Nombre excessiu de professionals fent un seguiment administratiu i nombre reduït i escassa experiència dels professionals que fan la intervenció directa. Manca de direcció. Nombrosos conflictes personals entre els professionals per invasió de competències. Necessitat de reducció, simplificació i unificació.

-La major part de la conferència es centra en els acolliments temporals i permanents (sense possibilitat de retorn) i en la descripció del model d’intervenció aplicat i defensat per l’equip que dirigeix el conferenciant.

-Identificar les necessitats específiques dels infants acollits:

  • Mantenir la vinculació amb la família biològica (FB)
  • Reparació de les ferides prèvies . Tota la intervenció ha de ser terapèutica. La vulnerabilitat emocional es permanent i només es pot minimitzar.
  • Coneixer la història de vida des de l’inici .

-Necessitat d’una Organització Tècnica, tenint en compte que la relació entre la FB i la FA es un objectiu clau de l’Acolliment Familiar. Totes les parts implicades  han de ser protagonistes i coneixedors del pla d’intervenció amb protocols escrits.

-Son necessaris espais de formació i trobades (famílies sempre incloses) per fomentar una visió i comprensió compartides, de supervisió i d’avaluació.

-Creure en l’Acolliment Familiar com una mesura eficaç, beneficiosa, que genera estabilitat i repara les ferides emocionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Salud y bienestar de los niños y jóvenes en acogimiento familiar.

Conferència a càrrec de  Jorge Fdez. del Valle, psicólogo. Catedrático de Intervención Social y director del GIFI (Grupo de Investigación en Familia e Infancia) Universidad de Oviedo.    dintre de la Jornada sobre Acolliment Familiar celebrada a Zaragoza el passat 5 d’octubre.

Jorge Fdez del Valle treballa amb indicadors de salut i benestar de l’infància i l’adolescència, per tal de avaluar i  comparar  els Sistemes de Protecció de Menors a nivell nacional e internacional, i de fer les recomanacions pertinents.

En primera instància, ha valorat l’existència de associacions de famílies acollidores com a observadors directes, com a motor de canvi i com a facilitadors de la cultura de l’acolliment.

En el vídeo que s’adjunta podreu seguir tota la conferència. https://vimeo.com/190394345

Dades i conclusions rellevants:

-Segons dades de 2013, Espanya es troba en un nivell intermig baix dins d’un ranking de països amb experiència d’Acolliment Familiar. Si tenim en compte que quan es parla d’Acolliment Familiar no es distingeix entre família aliena (25%) i família extensa (75%), encara ocupem un lloc més enrrera en el ranking d’Acolliment Familiar en família aliena.

-Espanya ocupa un lloc davanter en Acolliments en família extensa, tipologia pràcticament inexistent a Anglaterra, per desconfiança de l’entorn familiar en el que s’ha originat el problema. En canvi, la major part dels indicadors de qualitat de l’acolliment (permanència, implicació i re-unificació) son positius en aquesta tipologia. Cal potenciar aquest capital social, que sembla donar-se en les cultures del Sud de’Europa.

-Les famílies acollidores extenses i alienes reben un tracte molt desigual, en detriment de les primeres, pel que fa a formació, seguiment, suport i ajudes econòmiques, i aquestes son dispars entre Comunitats Autònomes .

-La Reforma de la Llei Orgànica de 2015 introdueix la necessitat de definir standars de qualitat en Acolliment Familiar, Adopció i Trànsit a la vida adulta. Permetria una certa unificació de les actuacions, tenint en compte la enorme disparitat  existent entre les Comunitats Autònomes. Aquesta disparitat dificulta els treballs d’investigació.

-Tots el menors acollits tenen que tenir un “plan de caso”. Determinar la finalitat de l’acolliment i treballar per aconseguir-la.

-Es donen dades sobre la incidència de problemes psicològics i de conducta en el menors acollits sota diferents tipologies. Els problemes afecten en un major proporció als menors en acolliment residencial, però el percentatge d’aquests menors en acolliment familiar no es petit.

-Es fa necessària una avaluació dels danys psicològics del menor al inici de l’acolliment i accedir diligentment als tractaments idonis.

-Els tècnics han de rebre formació en psicologia clínica, actuant com observadors i col·laboradors del terapeuta. Les dades obtingudes en diferents països mostren unanimitat en la manca de col·laboració entre salut mental i sistema de protecció de menors.

-Considerar important, juntament amb la salut, l’adaptació escolar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jornada sobre Acolliment Familiar a Zaragoza

PROGRAMA DE LA JORNADA:

Zaragoza, 5 de octubre de 2016

Dirigido a: Equipos multidisciplinares del Instituto Aragonés de Servicios Sociales. Servicios Sociales Generales y profesionales relacionados así como a familias, población afín a la infancia y estudiantes universitarios.

Objetivos:  Dar a conocer la necesidad del acogimiento familiar.  Visibilizar y potenciar el acogimiento familiar como recurso para los menores en situaciones de riesgo.  Intercambiar experiencias y conocer formas de trabajo en otras CC.AA.  Capacitar a los profesionales con herramientas de trabajo.

CONFERENCIAS

Salud y bienestar de los niños y jóvenes en acogimiento familiar. Jorge Fdez. del Valle, psicólogo. Catedrático de Intervención Social y director del GIFI (Grupo de Investigación en Familia e Infancia) Universidad de Oviedo.

Instrumentos técnicos comunes de trabajo en equipos técnicos multidisciplinares. Alberto Rodríguez González, psicólogo y educador social, Agintzari SCIS.

Acogimientos en Andalucía. Jaime Aguilera García, licenciado en Derecho, diplomado en ADIS (Alta Dirección de Instituciones Sociales) Jefe del Servicio de Menores de la Junta de Andalucía en Málaga.

Mindfullness: un espacio para el cuidado. Javier García Campayo, psiquiatra, Investigador y director del Master en Mindfullness de la Universidad de Zaragoza.

Los retos del acogimiento familiar: lo que la investigación nos enseña. Jorge Fdez. del Valle; psicólogo. Catedrático de Intervención Social y director del GIFI (Grupo de Investigación en Familia e Infancia) Universidad de Oviedo.

TAULES RODONES

Agilidad: Familias de urgencia. Moderación: Mª Ángeles Torrijo; psicóloga, terapeuta y técnica de ADAFA (Asociación de Acogimientos Familiares de Aragón) Intervinientes:  Mª José Bajen García, psicóloga. Jefa del Servicio de Menores del IASS del Gobierno de Aragón.  Jaime Aguilera García, licenciado en Derecho, diplomado en ADIS Jefe del Servicio de Menores de la Junta de Andalucía en Málaga.  Pau Cerdán Badía y Adela Anglés Aguadé, psicólogos. Servicio de Adopciones de la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona; Xarxa Sanitaria i Social de Santa Tecla. Cataluña.

Des de ASEAF (Asociación Estatal de Acogimiento Familiar) ens han fet arribar els vídeos de les conferències i de la taula rodona.  Us les anirem comentant en les entrades següents.

VII ENCUENTRO ESTATAL DE ACOGIMIENTO FAMILIAR Conferència de la Dra. M.J.Fuentes, Catedràtica de Psicologia Evolutiva de la Univ. de Màlaga.

 

Un dels objectius de l’ASEAF (Asociación Estatal de Acogimiento Familiar) es el de organitzar cada dos anys unes Jornades de trobada, convivència i formació de les famílies acollidores, en col.laboració amb una determinada associació d’àmbit provincial o autonòmic.

Del 21 al 23 d’octubre d’aquest any, va tenir lloc a Màlaga el VII Encuentro Estatal de Acogimiento Familiar., organitzat per l’associació ACOGELES de la provincia de Mâlaga. Cinc famílies de AFATAR hi vam assistir.

El dissabte 22 la Jornada es va obrir, després de l’acte inagural, amb la conferència “Marcando diferèncias” a càrrec de María Jesús Fuentes Rebollo, Catedràtica de Psicologia Evolutiva i de la Educació de la Universidad de Màlaga, que des del 1997 dirigeix un Grup de Investigació que estudia l’Acolliment Familiar.

La motivació solidaria, la bona voluntat i l’amor, tot i que imprescindibles, no son suficients per fer un bon acolliment familiar d’un infant en situació de desemparament. Per a la família acollidora suposa un gran esforç d’acceptació i d’integració de l’infant, de dedicació i d’adaptació de tot l’entorn familiar,.

Diferència 1-Comprendre les reaccions de l’infant, una vegada ha estat separat de la seva família biològica i coneixer la resposta que li han de donar els acollidors. Davant de l’ansietat manifestada per l’infant la resposta dels acollidors s’ha de basar en l’afecte i la comunicació.

Diferència 2.-El gran repte: crear vincles d’aferrament segurs en un infant que ha creat una altre mena de vincle amb els cuidadors dels que ha estat separat. Comprendre i respectar les seves emocions, ajudar-lo a reconeixer les emocions i a gestionar-les

Diferència 3.-Afrontar les dificultats de l’adaptació. Dificultat que venen determinades per les adversitats experimentades de tota mena, inclosa la de canvis en la mesura d’acolliment, que es tradueix amb conductes disruptives i en fracàs escolar. La ponent va donar una sèrie de recomanacions per afrontar, també, els problemes de conducta.

La Dra. Fuentes va destacar la importància en aquest  darrer punt de la comunicació en un entorn de intimitat, de disponibilitat i de dedicació exclusiva.

Tot això ho trobareu  amb més detall a la presentació que ens ha facilitat la ponent en format de PDF

https://mail.google.com/mail/u/0/?ui=2&ik=06892cf738&view=att&th=15829828f090fd82&attid=0.1&disp=inline&safe=1&zw

“Fem gran l’acolliment !”

El passat dia 11 de juny va tenir lloc a Barcelona, a l’auditori de CosmoCaixa , la Jornada «Fem gran l’acolliment!», organitzada per el Departament de Treball, Afers Socials i Família.  
 
 La Jornada, pròpiament dita, va començar amb la conferència de la Dra. Carme Montserrat, membre de l’Equip d’Investigacions sobre Infància, Adolescència, Drets dels Nens i Nenes i la seva Qualitat de Vida de l’Institut d’Investigacions sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona:
 «Els acolliments familiars: aspectes de canvi i millora – Els acolliments familiars en l’àmbit
internacional»
 
 La conferència va versar sobre els aspectes millorables de l’actual Sistema de Protecció i sobre la seva situació comparada amb els Sistemes de Protecció aplicats a d’altres països.
En el document adjunt podeu trobar informació més extensa:

jornada11juny