De què parlem quan parlem de l’interès superior de l’infant? Més enllà de les paraules.

(He estat dubtant entre aquest títol i el seu contrari: «Les desgràcies de maltractar-nos els uns als altres, siguin qui siguin els altres.» Em decanto cap al pro-positivisme.)

Recentment, he vist a TV3 el documental «I ara, què envaïm?(M.Moore, 2015). El reconegut directornord-americà fa un viatge per Europa per trobar sistemes de relacionar-nos els uns amb els altres, inèdits al seu país, que son respectuosos i satisfactoris per les persones, ja sigui en l’àmbit educatiu, sanitari, laboral …… o, fins i tot, penal.

Concretament, M.Moore descobreix el sistema penitenciari noruec«basat en el principi de la rehabilitació, no en el de la venjança.”

En aquest país visita una presó on els interns, entre els que hi ha assassins, lladres, drogoaddictes i violadors, hi son com a premi…

View original post 1.665 more words

“INFANTOFLEXIA”, por Javier Romeu.

Juny 14, 2022Uncategorizedmartallauradogmailcom

urgènciaidiagnòstic

Javier Romeu, coautor del blog Renovando Desde Dentro, publicó hace unas semanas un artículo con este sugerente título: “De la infantoflexia a la participación infantil. Microhistorias sobre proteccionismo ilustrado”

Define el concepto de “proteccionismo ilustrado”, haciendo una acertada analogía con el “Despotismo ilustrado”: todo para el niño, pero sin el niño.

Y recurre a la metáfora, al acuñar el término de infantoflexia, el arte de plegar al niño para que se adapte a las necesidades ( inercias + intereses) del sistema de protección, que recuerda al de la papiroflexia.

Me limitaré a enumerar los pliegues básicos de este “arte”:

1. Los niños se adaptan a todo.
2. La variable tiempo no es importante.
3. La colocación de los niños en compartimentos-figuras (familia de urgencia, familia temporal, familia permanente, centro de primera acogida, residencial….
4. La disociación por parte de los profesionales entre su propia vivencia y la de los niños.

Para…

View original post 101 more words