Vacances al càmping

Amb l’arribada de l’estiu les famílies amb infants ens veiem abocades a organitzar uns temps i horaris ben diferents als que caracteritzen la resta de l’any. El trencament de les rutines que comporten la vida escolar suposa un repte important que pot esdevenir un problema o una oportunitat, tot depèn de la nostra capacitat com a grup de persones diverses per adaptar-nos a realitats canviants. És temps d’indagar els recursos existents en el nostre entorn proper, conciliar els horaris laborals amb les vacances dels infants i adolescents, gaudir de més temps de convivència, generar noves maneres de viure en família…

I en tota aquesta veritable revolució domèstica una pregunta comença a fer-se lloc sense contemplacions “On anirem de vacances?” Cal reconèixer, però, que marxar de vacances no està actualment a l’abast de tothom. De vegades, simplement degut a la impossibilitat de disposar de vacances en el període estival, d’altres degut a les dificultats per assumir una despesa extraordinària que en el cas de les famílies amb infants s’incrementa enormement. Com a associació de famílies d’acolliment, coneixem i valorem l’esforç dut a terme en els darrers anys per part de l’ICAA per incrementar els ajuts a la manutenció dels infants i joves en acolliment familiar, així com les millores introduïdes per accedir al programa “Vacances en família” però tot i així hi ha aspectes que cal millorar: s’ha perdut el complement que hi havia en el passat per activitats extraordinàries de lleure i vacances i cal recordar una vegada més la impossibilitat que les famílies extenses accedeixin als mateixos complements que les famílies alienes, generant així un greuge que no ens cansarem de denunciar. Per tant, com a pares d’acolliment acabem transformant aquest “On anirem de vacances?” per un “Anirem de vacances?” Si finalment podem respondre afirmativament a la pregunta, comença llavors un veritable projecte carregat de decisions, il·lusions, estimacions i organització que posen a prova tota la nostra capacitat com a gestors de la llar.

Hi ha moltes maneres de marxar de vacances però en aquest article hem pensat dedicar-nos a descriure les vacances en un càmping a partir de dues experiències reals viscudes aquest estiu per famílies de la nostra associació, visualitzant així semblances i diferències en el dia a dia d’un càmping de muntanya i d’un càmping de litoral.

MUNTANYA

WhatsApp Image 2019-08-14 at 20.44.55El nostre càmping és a la muntanya. Està ple d’arbres, plantes, roques,…
Podríem dir que es una mica salvatge. El travessen dos rius que baixen l’aigua del desglaç. El poble és relativament a prop, podem anar caminant tot fent una passejada, tot i que quan anem a comprar solem anar en cotxe.

 

Cada dia esmorzem junts, adults i nens, i xerrem i riem. Després toca rentar plats, feina en la que els nens també col·laboren. I en acabat a jugar.

Bicicleta, pilota, piscina, més piscina, activitats organitzades pel càmping, i, també, algunes entremaliadures: ara que han anat al riu i s’han mullat les sabates, ara que he caigut i m’he pelat els genolls, ara que ens hem enfadat amb els amics, ara que ens hem tornat a fer amics…

Costa que a l’hora de dinar tothom sigui puntual, per això el lema és “Qui no arribi quan es para taula es queda sense dinar”.

A primera hora de la tarda, tranquil·litat; és hora de migdiada i aprofitem per fer una mica de deures (no hem d’oblidar el que hem après durant el curs). També és moment de respectar també el descans dels veïns. Aquí vivim a tocar els uns dels altres, no ens separen parets insonoritzades… només la roba de la tenda o una lleugera paret de caravana marca uns límits que sovint ens saltem per compartir xerrades i fins i tot alguna paella.

I tornem-hi! Jocs, piscina, activitats, berenar, més jocs, …Sembla que a aquests nens els hi falten hores per fer tot el que es pot fer.

I arribem al sopar. Les sobretaules s’allarguen, els nens i els acollidors ens apropem i els jocs de taula ens fan compartir plegats una estona. De tota manera, sovint al vespre també hi ha activitats al càmping: un dia cinema, un altre teatre, un altre actuacions musicals, …

Quan finalment és hora de dormir, estan esgotats. S’adormen ràpidament.

Nosaltres gaudim de la felicitat i alegria que els hi veiem i els dies passen tan ràpid!

LITORAL

Reconec la meva culpabilitat. És a mi a qui li agrada conèixer entorns diferents i per això cada estiu anem a un càmping diferent. Si fos per ells, més val un lloc bo i conegut que un de nou. L’any passat ens vam estrenar en els càmpings de litoral i aquest estiu hem repetit estil, però en una altra zona. Els càmpings grans s’estructuren en diferents zones amb els seus serveis i un espai central on es concentra bona part de les activitats comunes: piscina, supermercat, bar-restaurant, etc

Viatjant amb tenda, el primer que et planteges en arribar al càmping és aconseguir ombra al matí. Aquest any no teníem una parcel·la predeterminada, sinó que vam poder triar entre diferents opcions. Després de preguntar a d’altres campistes i intentar endevinar que faria el sol l’endemà al matí, Murphy va fer de les seves i ens va regalar el maleït sol matiner. Amb la lliçó ben apresa vam canviar de parcel·la i la resta de l’estada vam poder gaudir d’ombra gairebé tot el dia!

camping platja

Si alguna cosa cal destacar de l’estada en el càmping és precisament la tranquil·litat de saber que ens trobem en un entorn prou gran com perquè els adolescents es puguin moure sense tenir la sensació de que els estem controlant, però també prou limitat com per poder minimitzar una mica els riscos. Relacionar-se amb altres joves de la seva edat s’esdevé, de manera sorprenent, en la cosa més fàcil del món: és la màgia del càmping. No porten ni 24 hores i ja formen part d’una xarxa d’amics que funciona per pròpia inèrcia: acceptant al qui arriba, acomiadant-se del que marxa, voltant de parcel·la en parcel·la i amb la zona wifi com a punt de trobada. La bicicleta o el patinet elèctric, de sobte, és gairebé més imprescindible que el telèfon i si l’estada és per pocs dies, el lloguer pot ser una bona opció.

Els àpats són els moments de convivència familiar, els instants per saber com van les coses, per on es mouen, per aclarir els embolics d’ahir, planificar alguna activitat… L’esmorzar, possiblement, el més previsible de tots. A l’olor de les pastes recent sortides del forn, es comencen a escoltar cremalleres pujant i baixant i els caps afloren entre lleganyes, sabatilles i carregadors. En canvi, el dinar i el sopar no sempre són tan previsibles: “m’han convidat a sopar a la parcel·la d’en…” “avui dina amb nosaltres” “demà vindran aquells amics i soparem tots junts al restaurant del càmping”… I relacionat amb tot això, el torn de fregar plats, que he de reconèixer que aquest any ha funcionat sense cap entrebanc (serà que n’anem aprenent!)

La resta del dia, entre piscina i activitats dins i fora del càmping, el temps passa a gran velocitat. Abans, molt abans del que ens imaginàvem, ens hem cruspit els dies de vacances i comencem a notar els primers símptomes del síndrome post-vacacional. Però una cosa és segura, ja tenim una altra bona experiència que ens acompanyarà per sempre més.

Anuncis

Tu pots ser la família que està esperant

L’acolliment familiar és una mesura de protecció a la infància i l’adolescència i, a la vegada, un gest compromès de famílies que proporcionen un entorn de comprensió, acompanyament i estima a un infant que ho necessita durant un temps determinat. La Llei 14/2010, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, apunta que, sempre que sigui possible, les mesures d’acolliment tenen preferència respecte a les altres, recomanació que deriva de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides.

Actualment, hi ha a Catalunya 700 famílies acollidores, amb les quals conviuen més de 900 infants. Però encara en necessitem moltes més, especialment per a grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional. Des de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) es desenvolupen campanyes de sensibilització de manera permanent amb l’objectiu de crear cultura de l’acolliment a Catalunya, i l’any 2016 es va dissenyar un pla de promoció de l’acolliment, que s’està implementant, i que també posa l’accent a donar suport a les famílies acollidores a través de mesures d’acció positiva envers aquest col·lectiu.

Com associació de famílies d’acolliment ens sumem a la campanya. Ajuda’ns tu també a difondre el missatge a les xarxes socials i webs utilitzant l’etiqueta #femgranlacolliment. Es tracta d’aconseguir, entre tots, que la ciutadania de Catalunya conegui millor aquesta mesura de protecció a la infància, malauradament encara poc coneguda, i, a la vegada, estimular les persones que volen esdevenir família acollidora o estan a punt de ser-ho.

Més informació a http://acolliment.gencat.cat

La institucionalització no es la causa, però no repara, si no que consolida les ferides causades per l’adversitat.

“Consecuencias de la institucionalización en el desarrollo evolutivo del niño. Necesidad de crecer en un entorno familiar estable.”

Conferència a càrrec de Jesus Palacios González,  Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de la Educació de la Universitat de Sevilla. La seva activitat docent e investigadora gira en torn a temes relacionats amb la família i la protecció infantil.                                                                                                                                                  II Congreso. El interés superior del niño. Madrid 19,20 de novembre 2015.  http://isn-acogimiento.org/

En aquest vídeo podeu seguir la conferència completa:

http://www.youtube.com/watch?v=xdtosdhjAa0

Dades i conclusions rellevants:

-Vuit milions de nens en el món creixen en Centres Residencials. Espanya es un dels països amb més nens institucionalitzats, especialment en la franja de 0 a 3 anys.

-Els Centres Residencials no hi tindrien cabuda, al menys durant els primers anys de vida. Hi ha consens en definir aquesta franja de edat entre els 0 i 8 anys.

-Resultats d’estudis comparatius entre nens en acolliment residencial i en acolliment familiar.

 

  • Indicadors, com ara el nivell d’adversitat acumulat, l’ajust acadèmic, les habilitats socials,problemes de conducta i paràmetres intel·lectuals , mostren diferències significatives en favor de l’acolliment familiar

-El pla biològic de la espècie humana preveu un entorn determinat per el desenvolupament idoni de les seves cries: un entorn de protecció, de cura, de compromís, d’entrega i d’estabilitat, que es pot donar en un context familiar, però no en un context de cura col·lectiva.

-Aquest pla biològic contempla la estabilitat com un factor important.El nostre Sistema de es basa en mesures amb diferents graus de temporalitat i per tant inestables. Mesures de reducció i compensació de la inestabilitat:

  • Inici de l’acolliment el més aviat possible.
  • Evitar la institucionalització prèvia a l’acolliment.
  • Promoure la estabilitat. Canviar el discurs, tan establert en el nostre país, de que l’adopció i l’acolliment son mesures radicalment diferents i amb barreres infranquejables.

-Evitar, com sigui, l’internament en Centre Residencial. En aquest sentit la Llei s’hauria quedat curta, ja que estàvem en condicions de ser més ambiciosos.

 

 

GESTIONANDO LA RELACION ENTRE FAMILIAS. Un indicador de éxito complejo y muy eficaz

Instrumentos técnicos de trabajo en Acogimiento Familiar

Conferència a càrrec de Alberto Rodríguez González, dintre de la Jornada sobre Acolliment Familiar celebrada a Zaragoza el passat 5 d’octubre.

Licenciado en psicología, con formación en psicoterapia familiar y de pareja y habilitado como educador social. En la actualidad es Coordinador del Programa de Apoyo al Acogimiento Familiar en Bizkaia (desde 2003), supervisor del Programa de Apoyo al Acogimiento Familiar en Alava (desde 2014). Ha participado en la Comisión del Senado sobre adopción y temas afines previa a la nueva Ley de protección a la infancia a nivel estatal.

En el vídeo que s’adjunta podreu seguir tota la conferència.

 

Dades i conclusions rellevants:

-Hi han tants models d’intervenció en Acolliments Familiars com Comunitats Autònomes i tantes maneres de pensar l’Acolliment Familiar com professionals que hi intervenen. ” No puede ser! “. No existeix una cultura compartida de l’Acolliment Familiar.

-Hi han visions diametralment oposades sobre les teories en les que es basa l’Acolliment: la teoria de l’aferrament i la teoria de la resiliència.

-La nova legislació prima la seguretat dels professionals. Qualsevol interpretació es possible.

-Es recullen drets de manera ambigua i drets que no s’estan respectant. Per exemple:           a) Dret de la família acollidora a mantenir el contacte amb l’infant acollit, una cop finalitzat l’acolliment. Les famílies adoptives i el professionals podran o no permetre l’exercici d’aquest dret. b) Dret de la família acollidora a ser escoltada. Aquest dret hauria de tenir la categoria de tràmit d’audiència.

-Nombre excessiu de professionals fent un seguiment administratiu i nombre reduït i escassa experiència dels professionals que fan la intervenció directa. Manca de direcció. Nombrosos conflictes personals entre els professionals per invasió de competències. Necessitat de reducció, simplificació i unificació.

-La major part de la conferència es centra en els acolliments temporals i permanents (sense possibilitat de retorn) i en la descripció del model d’intervenció aplicat i defensat per l’equip que dirigeix el conferenciant.

-Identificar les necessitats específiques dels infants acollits:

  • Mantenir la vinculació amb la família biològica (FB)
  • Reparació de les ferides prèvies . Tota la intervenció ha de ser terapèutica. La vulnerabilitat emocional es permanent i només es pot minimitzar.
  • Coneixer la història de vida des de l’inici .

-Necessitat d’una Organització Tècnica, tenint en compte que la relació entre la FB i la FA es un objectiu clau de l’Acolliment Familiar. Totes les parts implicades  han de ser protagonistes i coneixedors del pla d’intervenció amb protocols escrits.

-Son necessaris espais de formació i trobades (famílies sempre incloses) per fomentar una visió i comprensió compartides, de supervisió i d’avaluació.

-Creure en l’Acolliment Familiar com una mesura eficaç, beneficiosa, que genera estabilitat i repara les ferides emocionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Salud y bienestar de los niños y jóvenes en acogimiento familiar.

Conferència a càrrec de  Jorge Fdez. del Valle, psicólogo. Catedrático de Intervención Social y director del GIFI (Grupo de Investigación en Familia e Infancia) Universidad de Oviedo.    dintre de la Jornada sobre Acolliment Familiar celebrada a Zaragoza el passat 5 d’octubre.

Jorge Fdez del Valle treballa amb indicadors de salut i benestar de l’infància i l’adolescència, per tal de avaluar i  comparar  els Sistemes de Protecció de Menors a nivell nacional e internacional, i de fer les recomanacions pertinents.

En primera instància, ha valorat l’existència de associacions de famílies acollidores com a observadors directes, com a motor de canvi i com a facilitadors de la cultura de l’acolliment.

En el vídeo que s’adjunta podreu seguir tota la conferència. https://vimeo.com/190394345

Dades i conclusions rellevants:

-Segons dades de 2013, Espanya es troba en un nivell intermig baix dins d’un ranking de països amb experiència d’Acolliment Familiar. Si tenim en compte que quan es parla d’Acolliment Familiar no es distingeix entre família aliena (25%) i família extensa (75%), encara ocupem un lloc més enrrera en el ranking d’Acolliment Familiar en família aliena.

-Espanya ocupa un lloc davanter en Acolliments en família extensa, tipologia pràcticament inexistent a Anglaterra, per desconfiança de l’entorn familiar en el que s’ha originat el problema. En canvi, la major part dels indicadors de qualitat de l’acolliment (permanència, implicació i re-unificació) son positius en aquesta tipologia. Cal potenciar aquest capital social, que sembla donar-se en les cultures del Sud de’Europa.

-Les famílies acollidores extenses i alienes reben un tracte molt desigual, en detriment de les primeres, pel que fa a formació, seguiment, suport i ajudes econòmiques, i aquestes son dispars entre Comunitats Autònomes .

-La Reforma de la Llei Orgànica de 2015 introdueix la necessitat de definir standars de qualitat en Acolliment Familiar, Adopció i Trànsit a la vida adulta. Permetria una certa unificació de les actuacions, tenint en compte la enorme disparitat  existent entre les Comunitats Autònomes. Aquesta disparitat dificulta els treballs d’investigació.

-Tots el menors acollits tenen que tenir un “plan de caso”. Determinar la finalitat de l’acolliment i treballar per aconseguir-la.

-Es donen dades sobre la incidència de problemes psicològics i de conducta en el menors acollits sota diferents tipologies. Els problemes afecten en un major proporció als menors en acolliment residencial, però el percentatge d’aquests menors en acolliment familiar no es petit.

-Es fa necessària una avaluació dels danys psicològics del menor al inici de l’acolliment i accedir diligentment als tractaments idonis.

-Els tècnics han de rebre formació en psicologia clínica, actuant com observadors i col·laboradors del terapeuta. Les dades obtingudes en diferents països mostren unanimitat en la manca de col·laboració entre salut mental i sistema de protecció de menors.

-Considerar important, juntament amb la salut, l’adaptació escolar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jornada sobre Acolliment Familiar a Zaragoza

PROGRAMA DE LA JORNADA:

Zaragoza, 5 de octubre de 2016

Dirigido a: Equipos multidisciplinares del Instituto Aragonés de Servicios Sociales. Servicios Sociales Generales y profesionales relacionados así como a familias, población afín a la infancia y estudiantes universitarios.

Objetivos:  Dar a conocer la necesidad del acogimiento familiar.  Visibilizar y potenciar el acogimiento familiar como recurso para los menores en situaciones de riesgo.  Intercambiar experiencias y conocer formas de trabajo en otras CC.AA.  Capacitar a los profesionales con herramientas de trabajo.

CONFERENCIAS

Salud y bienestar de los niños y jóvenes en acogimiento familiar. Jorge Fdez. del Valle, psicólogo. Catedrático de Intervención Social y director del GIFI (Grupo de Investigación en Familia e Infancia) Universidad de Oviedo.

Instrumentos técnicos comunes de trabajo en equipos técnicos multidisciplinares. Alberto Rodríguez González, psicólogo y educador social, Agintzari SCIS.

Acogimientos en Andalucía. Jaime Aguilera García, licenciado en Derecho, diplomado en ADIS (Alta Dirección de Instituciones Sociales) Jefe del Servicio de Menores de la Junta de Andalucía en Málaga.

Mindfullness: un espacio para el cuidado. Javier García Campayo, psiquiatra, Investigador y director del Master en Mindfullness de la Universidad de Zaragoza.

Los retos del acogimiento familiar: lo que la investigación nos enseña. Jorge Fdez. del Valle; psicólogo. Catedrático de Intervención Social y director del GIFI (Grupo de Investigación en Familia e Infancia) Universidad de Oviedo.

TAULES RODONES

Agilidad: Familias de urgencia. Moderación: Mª Ángeles Torrijo; psicóloga, terapeuta y técnica de ADAFA (Asociación de Acogimientos Familiares de Aragón) Intervinientes:  Mª José Bajen García, psicóloga. Jefa del Servicio de Menores del IASS del Gobierno de Aragón.  Jaime Aguilera García, licenciado en Derecho, diplomado en ADIS Jefe del Servicio de Menores de la Junta de Andalucía en Málaga.  Pau Cerdán Badía y Adela Anglés Aguadé, psicólogos. Servicio de Adopciones de la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona; Xarxa Sanitaria i Social de Santa Tecla. Cataluña.

Des de ASEAF (Asociación Estatal de Acogimiento Familiar) ens han fet arribar els vídeos de les conferències i de la taula rodona.  Us les anirem comentant en les entrades següents.

VII ENCUENTRO ESTATAL DE ACOGIMIENTO FAMILIAR Conferència de la Dra. M.J.Fuentes, Catedràtica de Psicologia Evolutiva de la Univ. de Màlaga.

 

Un dels objectius de l’ASEAF (Asociación Estatal de Acogimiento Familiar) es el de organitzar cada dos anys unes Jornades de trobada, convivència i formació de les famílies acollidores, en col.laboració amb una determinada associació d’àmbit provincial o autonòmic.

Del 21 al 23 d’octubre d’aquest any, va tenir lloc a Màlaga el VII Encuentro Estatal de Acogimiento Familiar., organitzat per l’associació ACOGELES de la provincia de Mâlaga. Cinc famílies de AFATAR hi vam assistir.

El dissabte 22 la Jornada es va obrir, després de l’acte inagural, amb la conferència “Marcando diferèncias” a càrrec de María Jesús Fuentes Rebollo, Catedràtica de Psicologia Evolutiva i de la Educació de la Universidad de Màlaga, que des del 1997 dirigeix un Grup de Investigació que estudia l’Acolliment Familiar.

La motivació solidaria, la bona voluntat i l’amor, tot i que imprescindibles, no son suficients per fer un bon acolliment familiar d’un infant en situació de desemparament. Per a la família acollidora suposa un gran esforç d’acceptació i d’integració de l’infant, de dedicació i d’adaptació de tot l’entorn familiar,.

Diferència 1-Comprendre les reaccions de l’infant, una vegada ha estat separat de la seva família biològica i coneixer la resposta que li han de donar els acollidors. Davant de l’ansietat manifestada per l’infant la resposta dels acollidors s’ha de basar en l’afecte i la comunicació.

Diferència 2.-El gran repte: crear vincles d’aferrament segurs en un infant que ha creat una altre mena de vincle amb els cuidadors dels que ha estat separat. Comprendre i respectar les seves emocions, ajudar-lo a reconeixer les emocions i a gestionar-les

Diferència 3.-Afrontar les dificultats de l’adaptació. Dificultat que venen determinades per les adversitats experimentades de tota mena, inclosa la de canvis en la mesura d’acolliment, que es tradueix amb conductes disruptives i en fracàs escolar. La ponent va donar una sèrie de recomanacions per afrontar, també, els problemes de conducta.

La Dra. Fuentes va destacar la importància en aquest  darrer punt de la comunicació en un entorn de intimitat, de disponibilitat i de dedicació exclusiva.

Tot això ho trobareu  amb més detall a la presentació que ens ha facilitat la ponent en format de PDF

https://mail.google.com/mail/u/0/?ui=2&ik=06892cf738&view=att&th=15829828f090fd82&attid=0.1&disp=inline&safe=1&zw

“Fem gran l’acolliment !”

El passat dia 11 de juny va tenir lloc a Barcelona, a l’auditori de CosmoCaixa , la Jornada «Fem gran l’acolliment!», organitzada per el Departament de Treball, Afers Socials i Família.  
 
 La Jornada, pròpiament dita, va començar amb la conferència de la Dra. Carme Montserrat, membre de l’Equip d’Investigacions sobre Infància, Adolescència, Drets dels Nens i Nenes i la seva Qualitat de Vida de l’Institut d’Investigacions sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona:
 «Els acolliments familiars: aspectes de canvi i millora – Els acolliments familiars en l’àmbit
internacional»
 
 La conferència va versar sobre els aspectes millorables de l’actual Sistema de Protecció i sobre la seva situació comparada amb els Sistemes de Protecció aplicats a d’altres països.
En el document adjunt podeu trobar informació més extensa:

jornada11juny

 

 

 

Jornada a Girona sobre el Vincle Afectiu

El passat 10 d’abril de 2016 es  va celebrar a l’Ateneu Auditori de Banyoles la IV Jornada de l’Associació de famílies acollidores de la província de Girona (AFAG), amb el títol “El Vincle Afectiu”.

Algunes famílies, membres de la Junta Directiva de AFATAR, hi vam assistir.

La Jornada es va obrir amb la intervenció del Alcalde de Banyoles, de la  Consellera de Treball, Afers Socials i Família, Sra. Montserrat Bassa , de la nova Directora de l’ICAA, Sra. Agnés Russinyol, i de la presidenta de l’AFAG, Sra. Rosa Comamala.

L’acte central va ser la ponència “Famílies que ajuden a famílies” impartida per la Dra. Marta Sadurní, Directora del Laboratori del Vincle de la Universitat de Girona.

En la primera part, la ponent exposà la Teoria del Vincle Afectiu, també dita de l’Aferrament o de l’Afecció , del Apego, en castellà i de l’Attachment en anglès.

Aquesta teoria,  proposada per primera vegada per per John Bowlby, psiquiatra i psicoanalista anglès, a partir de la seva experiència amb nens amb dificultats adaptatives i amb nens hospitalitzats,  manté la importància que, per la salut mental, te la vivència de l’infant amb la mare o figura materna.

El vincle afectiu es una necessitat primordial que es manté al llarg de tota la vida. La necessitat de que algú tingui cura de nosaltres. Els infants troben en el vincle afectiu un mecanisme de regulació de les seves emocions ( save heaven, cel protector, amor incondicional.

Bebé, Madre, Beso, Kiss, Familia, Madre Y Niño, Afecto

El vincle afectiu es una necessitat biològica adaptativa que permet la supervivència.  Diversos experiments per part de reconeguts etòlegs descriuen mecanismes d’aferrament que es donen entre les cries i les mares en diferents espècies animals.

La Dra Sadurni va mostrar uns vídeos corresponents a experiments fets amb ànecs i amb micos que il·lustraven aquesta tendència innata de l’aferrament. En el cas dels micos es demostrà la importància del contacte càlid i agradable per damunt de l’alimentació.

En els humans l’alletament matern permet aquest contacte i la conseqüent sensació de calor i de protecció.

A continuació, la ponent va donar una relació de conductes d’aferrament pròpies dels bebès  per tal d’aconseguir que l’altre s’apropi (plor, somriure, aixecar els braços) fins que l’infant interioritza la figura d’aferrament i no necessita de la seva la presencia física immediata. En nens més grans el vincle afectiu s’activa quan hi ha una necessitat emocional. D’aquesta manera, es va construint un vincle afectiu segur.

Quan hi han canvis en la figura materna es construeix un vincle afectiu de base insegura. El vincle insegur no implica necessàriament un trastorn mental, però si una vulnerabilitat davant dels estressos de la vida.

Després va  descriure las fases durant les quals es va construint el vincle afectiu en els infants:

  • els nadons menors de tres mesos no discriminen al cuidador. S’estableix un vincle de la mare cap al fill, però no a la inversa.
  • entre els 3 i 7 mesos el nadó comença a discriminar. Es desorienta quan canvia de braços, però es reorienta ràpidament.
  • als 7 mesos manifesta la por al estrany. Comença l’aferrament pròpiament dit.
  • a partir dels 3 anys, l’aferrament, el vincle afectiu irreversible està constituït.

Finalment i en relació a la Teoria del Vincle Afectiu , la ponent va descriure la reacció de intensa aflicció  de l’infant davant de  la separació o a la pèrdua de la figura materna. Aquesta reacció passa per les fases de protesta, desesperança i des-aferrament.

Per il.lustrar el procés de dol per la pèrdua de la figura materna, la ponent, va projectar seqüencies de la pel.lícula «Mother of mine» (La mare que em pertany) de Klaus Haro (2005). Durant la II Guerra Mundial, nens finlandesos van ser deportats temporalment a Suecia per tal de protegir-los de
ls efectes del conflicte bèl·lic. Molts d’ells varen ser assignats a famílies d’acollida.

A continuació va projectar escenes de les pel.licules «Lady bird, lady bird» de Ken Loach (1994) i «9 vidas» de Rodrigo Garcia (2005) per il.lustrar el fet de que les mares negligents en la cura del seus fills, sovint han patit algun o diversos tipus de maltractament durant la seva infància, que condiciona negativament les seves aptituds  maternals.

 

La ponent va explicar que en el nombrosos casos clínics reals tractats en el Laboratori del Vincle, es poden veure aquestes situacions, però que no els va referir per tal de preservar l’anonimat de les persones implicades. Tot i amb això si que va llegir el fragment d’una carta d’una mare biològica  verídica de reconeixement  i d’agraïment al suport rebut per part d’una mare d’acollida, també verídica. «em va possar papallones en el cor».

Es en aquest punt on s’enten el títol de la ponència: «Famílies que ajuden a famílies». En aquest sentit, la ponent va recomanar el desenvolupament de Programes Parentals de Rehabilitació.

En el  col.loqui posterior hi van participar  La Directora de l’ICAA, Sra, Agnès Russinyol, La Sra, Marta Sadurní  i tècnics dels ICIFs  i l’EAIAs.

El públic assistent va poder adreçar  preguntes a la Taula relatives diferents aspectes de l’acolliment famíliar:

-la necessitat d’agilitzar els tràmits per tal de que els infants acollits estiguin degudament documentats.

-el nombre recomanable de canvis de família a que pot ser exposat un infant.

Aquesta pregunta va ser dirigida a la Dra. Sadurní, qui es va referir al patiment de l’infant, manifest o no,  que s’acumula en cada separació. En aquest sentit va insistir en la necessitat de mantenir els vincles quan els infants passen d’una família a una altra.

-les raons per les quals, d’acord amb l’Informe 2015 del Síndic de Greuges, a Catalunya hi han 100 infants de 0-6 anys que romanen en Centres i no en famílies d’acollida.

Aquesta pregunta anava dirigida a la Directora de l’ICAA, qui va respondre que, després de haver-ho consultat, les raons eren: pertànyer a grups de germans, malalties greus i l’elevat nombre de visites amb les famílies biològiques.

La Jornada es va acabar amb un dinar de germanor en el restaurant del càmping de Banyoles.